La llei de serveis socials perjudica els consistoris, incrementant l’aportació econòmica d’aquests sense resoldre els problemes de finançament
13 desembre 2010
La
CUP de
Celrà denuncia l’increment desproporcionat de la despesa municipal
en serveis socials
»
L’aplicació de la Llei de la dependència i la Llei de serveis
socials ha suposat un greuge comparatiu del cost dels serveis socials
en els pobles de menys de 20.000 habitants
»
La CUP no és partidària, però, de l’actitud de resistència
quixotesca que ha adoptat l’Ajuntament de Celrà en no pagar el
servei, ja que l’impagament acabarà perjudicant els interessos de
la població
»
La formació presenta una moció per promoure un front comú entre
els municipis en situació similar que insti el Govern a rectificar
aquesta situació
La
CUP de Celrà vol manifestar la seva posició davant el conflicte
obert entre l’Ajuntament de Celrà (governat per l’Entesa per
Celrà i CiU) i el Consorci de Benestar Social Gironès–Salt (ens
públic creat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Salt per a la
gestió dels serveis socials) a causa dels pagaments pendents de la
gestió dels serveis socials al municipi. Actualment l’Ajuntament
deu al Consorci tot l’any 2009 i l’actual 2010, i tampoc ha
consignat la quantitat que pertoca per al 2011.
El
conflicte deriva de l’espectacular diferència entre el que es
pagava abans i el que s’ha de pagar actualment. Les xifres no
enganyen: abans l’Ajuntament abonava uns 13.000 euros i ara
l’import ascendeix a 69.000 euros. D’on prové tanta diferència?
L’origen
de la situació es remunta a l’aprovació d’una nova llei de
serveis socials l’any 2007 i el seu posterior desenvolupament (Llei
12/2007, d’11 d’octubre, que va ser aprovada per unanimitat de
tots els grups del Parlament). Tant aquesta llei com l’anterior
estipulen que els municipis de més de 20.000 habitants han de
gestionar directament els seus propis serveis socials; els d’inferior
població no tenen aquesta obligació, però en cas que no els
assumeixin directament sí que estan obligats a delegar-los per tal
que s’ofereixin a través d’un ens supramunicipal. Com que no és
possible que un municipi com Celrà pugui gestionar directament els
serveis socials, a causa de l’elevat cost que això li suposaria,
la gestió l’assumeix l’ens creat a aquest efecte, el Consorci de
Benestar Social Gironès–Salt.
La
llei anterior a l’aprovada el 2007 no determinava cap
obligatorietat sobre el pagament del servei per part dels ajuntaments
i només recomanava que aquests fessin aportacions en
funció de la legislació de règim local i del seu pressupost. Així,
l’Ajuntament
pagava el que havia concertat com a aportació mitjançant conveni
amb el Consell Comarcal, que no representava ni de bon tros el cost
real del servei.
Ara
bé, l’actual llei suposa un canvi important en l’aspecte
econòmic pel que fa als municipis inferiors a 20.000 habitants, ja
que sí que determina –encara que de manera una mica tèrbola–
tant l’obligació de pagament com la quantitat a pagar. Així,
l’article 60.5 diu que «els municipis i els altres ens locals han
de consignar en els seus pressupostos les dotacions necessàries per
finançar els serveis socials de llur competència», i l’article
62.5 estableix: «L’aportació de la Generalitat [...] s’ha de
pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local
titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació
no pot ser inferior al 66% del cost». A la pràctica això vol dir
que, ara, els diners que rep el Consorci són exactament el 66% del
cost real del servei, i si l’Ajuntament no hi posa el 34% restant
cap altra administració no els hi posarà.
D’altra
banda, el cost dels serveis socials també s’ha disparat a tots els
municipis, no només als petits, amb la implantació dels recursos
que determina la Llei de la dependència, concretament l’apartat
del servei d’ajuda a domicili (SAD). Aquesta llei ha fet créixer
de manera exponencial el nombre de persones que tenen dret a rebre’l,
i com que es considera un servei bàsic, també ha de ser assumit en
un 34% per part de l’Ajuntament. Per fer-se una idea del que això
suposa només cal esmentar que per a l’any 2010 a Celrà hi ha una
previsió de 4.500 hores de SAD i que el preu per hora de SAD és al
voltant de 16 euros.
Davant
d’aquesta situació, la posició que ha pres l’Ajuntament de
Celrà de no voler pagar és comprensible. La CUP comparteix l’opinió
que aquesta despesa no l’ha d’assumir l’Ajuntament: no és just
que les administracions implementin nous drets i serveis per a les
persones (amb els quals, lògicament, estem totalment d’acord) però
que llavors en traslladin, totalment o parcialment, la
responsabilitat econòmica als ajuntaments, que històricament
pateixen un dèficit de finançament.
Ara
bé, l’actitud de l’equip de govern suposa un risc molt elevat,
ja que precisament les persones de Celrà que l’Ajuntament diu que
defensa són les que patiran les conseqüències d’aquesta
resistència quixotesca. Algú es pensa que el Consorci seguirà
prestant uns serveis que no cobra? L’impagament només ens porta a
un escenari: la pèrdua total o parcial dels serveis socials. En
definitiva, hi perdrem tots i totes, i més directament les persones
que són perceptores del SAD. A hores d’ara el Consorci ja ha
comunicat a l’Ajuntament que farà arribar la qüestió al Consell
Comarcal del Gironès i al Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat de Catalunya, per tal que utilitzin els procediments de
constrenyiment necessaris a fi de cobrar els imports pendents.
Així
doncs, la CUP proposa que per sortir d’aquest atzucac s’iniciï
una demanda conjunta amb tots els municipis afectats per reclamar al
Govern que no es pot anar carregant els ajuntaments amb nous serveis
mentre el finançament dels municipis continuï com ara, i per
exigir els canvis legislatius necessaris a fi de corregir aquesta
injustícia.
Per això proposarem al ple de l’Ajuntament l’aprovació de la
moció que s’adjunta i que els seus acords siguin comunicats a la
resta d’ajuntaments de la comarca en situació similar a la nostra
i a les associacions del món local (Federació de Municipis de
Catalunya i Associació Catalana de municipis). Al mateix temps,
demanem a l’Ajuntament de Celrà que faci els pagaments
corresponents, si realment el que vol és defensar els interessos de
la ciutadania de Celrà, ja que les conseqüències de no fer-ho
segur que acabaran perjudicant el conjunt de la població.
Celrà,
12 de desembre de 2010
MOCIÓ SOBRE L’INCREMENT DE LA DESPESA MUNICIPAL EN
L’ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS
Històricament,
els municipis del nostre país han estat mal finançats. Des de fa
temps, estem afrontant les nostres obligacions i els nostres serveis
amb un sistema de finançament insuficient, sense els recursos
necessaris. A més, l’Administració municipal està assumint
serveis en àmbits que no li són d’obligada prestació. En són un
exemple clar les escoles bressol que es gestionen des de l’àmbit
municipal per tal de donar cobertura a una etapa educativa primordial
dels infants de Catalunya.
La
problemàtica del finançament municipal s’ha vist agreujada amb la
implantació de la coneguda popularment com a Llei de la dependència
(Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia
personal i atenció a les persones en situació de dependència) i de
la nova Llei de serveis socials (Llei 12/2007, d’11 d’octubre).
El
desenvolupament de la Llei de la dependència ha suposat, a la
pràctica, un increment elevat de les despeses dels ajuntaments en
l’àmbit dels serveis socials bàsics i de les prestacions que se’n
deriven, mentre que l’aplicació de la nova Llei de serveis socials
ha perjudicat els municipis amb una població inferior als 20.000
habitants, amb major o menor grau d’incidència segons el conveni
que tinguessin establert amb el Consell Comarcal de referència.
Aquest nou estatus és totalment injust i els ajuntaments com el
nostre no l’haurien d’assumir.
D’altra
banda, la situació encara ha empitjorat més amb l’actual crisi
econòmica, a causa de la disminució dels ingressos municipals, i
sobretot per l’increment de la demanda de serveis d’àmbit social
i
del mercat laboral, que estan augmentant la necessitat d’ajuts als
nostres ciutadans sense que tinguem recursos per fer-hi front.
Així
doncs, mentre restem a l’espera d’un nou model de finançament
local, cal rectificar la situació actual d’increment pressupostari
que ha provocat l’aplicació d’aquestes dues lleis abans
esmentades a través dels mecanismes de què disposen el Parlament i
el Govern de Catalunya.
Per
això, el grup municipal de la CUP proposa al ple l’adopció dels
següents
ACORDS:
Primer.–
Demanar
al Govern de la Generalitat que realitzi un estudi rigorós sobre
l’impacte econòmic que ha tingut la Llei
12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials
en els municipis de menys de 20.000 habitants.
Segon.–
Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya que iniciïn les
reformes legislatives corresponents per tal que la despesa en l’àmbit
dels serveis socials bàsics en
els municipis de menys de 20.000 habitants
es situï en els paràmetres anteriors a l’aprovació de la nova
Llei de serveis socials.
Tercer.–
Fer
extensiu aquest acord a tots els municipis de la comarca en situació
similar a la nostra per tal de constituir un front comú davant el
Govern i el Parlament de Catalunya i exigir els canvis legislatius
necessaris per corregir aquesta situació injusta.
Quart.–
Comunicar
els presents acords a la Generalitat de Catalunya, als grups
parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal del
Gironès, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació
Catalana de Municipis.
Entry Filed under: General. Posted in General .
